Conesa

Conesa és una vila emmurallada de l’altiplà segarrenc de la Conca de Barberà: 29,02 km² a 705 metres d’altitud amb 3,9 habitants per quilòmetre quadrat. Conserva els portals de Santa Maria i de Sant Antoni, tots dos del segle XIV, que són els dos únics accessos a l’interior del recinte, i el terme inclou el despoblat de Sabella de l’Abadiat.

La primera referència documental al terme és del 14 de maig de 1030, en la compra del castell de Montclar per part d’Arnau Odó i la seva muller Conesa. El 1043 Ramon Berenguer I va donar carta de poblament a Bernat Sendred amb la condició que hi construís un castell com a fortalesa. El 1120 Ramon de Cervera n’era el senyor, i la família ho va ser tot el segle XII: el seu fill, del mateix nom, va infeudar el castell a Pere de Queralt el 1150, i Pere, en tornar de Jerusalem el 1166, va cedir la infeudació a Gombau d’Oluja, de qui era oncle.

A finals del segle XII l’orde del Temple hi exercia una influència notable, i les esteles funeràries de l’església de Sant Pere de Sabella, construïda entre 1180 i 1193, testimonien també presència de càtars. A principi del segle XIII la jurisdicció va anar canviant de mans ràpidament: Pere el Catòlic la va cedir a Bernat de Vallclara el 1208, els termes i agregats a Guillem de Cervera el 1209 i els drets del castell a Guillem de la Guàrdia el 1210.

De nou elements catalogats, la creu de terme del Portal Reial està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i el castell, el recinte murat i l’església de Sant Pere de Sabella són béns d’interès cultural.