Bellprat

Bellprat, envoltat de boscos i camps de conreu, és un petit municipi de la Baixa Segarra enquadrat en la comarca de l’Anoia: 30,97 km² a 653 metres d’altitud, amb una densitat de 2,2 habitants per quilòmetre quadrat i presència humana des de molt antic, segons vestigis de l’edat de bronze amb assentaments ibèrics.

A prop del poble, el castell de Queralt domina tot el terme i és des d’on es gaudeix d’una àmplia panoràmica sobre les comarques de l’Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà. Aquell castell era, al segle X, un bastió avançat del comtat de Barcelona, documentat des de l’any 960, tot i que la seva existència es remunta al segle anterior. L’any 976 el comte Borrell el va vendre a Guitart, vescomte de Barcelona, pel preu de 200 pesos d’argent; li havia arribat per conquesta del seu avi Guifré i per testament del seu pare Sunyer. Sota la influència del castell neix el nucli de Bellprat.

L’església romànica de Sant Jaume de Queralt, situada als peus del castell, va exercir les funcions de parròquia fins que l’any 1425 les va assumir l’església de Sant Salvador a Bellprat, i el petit nucli va créixer al voltant d’aquella església.

Amb una població dedicada gairebé exclusivament a activitats agrícoles i ramaderes, a Bellprat s’hi collia blat, llegums i raïm, i també hi havia explotacions de lignit i bauxita. El Bellprat de 1685 tenia 10 cases agrupades i 8 pagesies.

El municipi té sis elements catalogats: el castell de Queralt, que és bé d’interès cultural, l’església de Sant Esteve de Ferriols, del segle XIII, dues esglésies més, un molí hidràulic i un pont.