Querol

Querol és un terme gran i buit: 72,26 km² al sector nord-oriental de l’Alt Camp, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, amb una densitat de 8,5 habitants per quilòmetre quadrat quan la mitjana de la comarca és de 87,6. El riu Gaià el travessa de nord a sud i la major part del municipi queda a la seva esquerra, dins el sector muntanyós del bloc del Gaià: al nord els contraforts de la serra de Brufaganya, que arriba als 874 metres, i al centre i al sud la plana d’Ancosa, que comença a Montagut, de 962. A la dreta del riu s’aixeca la serra de Comaverd, amb 827 metres a les Agulles.

Aquestes muntanyes estan sembrades de castells, i n’hi ha quatre declarats béns d’interès cultural: Querol, Montagut, Pinyana i Saburella. El 993 tot plegat era d’Ansulf, vicari comtal de Gurb, que en testar va deixar al monestir de Sant Cugat terres dels termes de Montagut, Querol i Pinyana, algunes plantades de vinya. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló va posar els tres castells, i el de Pontils, sota l’autoritat del comte Ramon Berenguer I, homenatge que va repetir el 1062; el 1112 Ramon Berenguer III i Dolça de Provença li van donar la dominicatura de Querol. Els castells formaven part de la baronia de Cervelló, que des del segle XIV s’anomena baronia de Querol, i van ser dels Cervelló fins al 1528, quan van passar als Barberà, i cap al 1597 als Saiol. Entre els seus senyors hi va haver Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble van ser saquejats i incendiats el 1400.

El castell de Querol, documentat des del segle X, corona la part alta del nucli. Una partida de liberals el va enderrocar el 1835, durant la primera guerra carlina, però encara conserva restes de torres circulars, finestres, matacans i arcs ogivals i de mig punt; el 1985 va ser declarat bé d’interès cultural. El de Pinyana consta des del 986, en una carta del rei Lotari, i el 1023 figurava entre els béns que la comtessa Ermessenda va empenyorar al seu fill Berenguer Ramon I.

El relleu ha limitat sempre el conreu a una part petita del terme. El cereal ha estat el principal; la vinya, que n’era el segon, va quedar tocada per la fil·loxera i per l’èxode rural, mentre que els ametllers han prosperat. Al terme hi ha també vuit molins hidràulics catalogats i l’església de Sant Jaume de Montagut, protegida com a bé cultural d’interès nacional.