Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és a l’altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi de la Conca de Barberà: 33,85 km² a la dreta del riu Gaià, protegida per la serra d’Aguiló, de 811 metres, la del Codony, de 789, i els contraforts de la serra de Queralt.

La primera referència sobre el terme i la parròquia es remunta al 976. Segons l’historiador Joan Segura, el municipi embrionari consistia en una carlania, l’ermita de Santa Coloma, una font i el castell, la primera referència del qual és del 1018, i la població es va consolidar a partir de l’extensió de la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. La baronia va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, els quals van adoptar el nom de Queralt pel seu llinatge. El 1222 Jaume I va concedir el privilegi de celebrar un mercat setmanal, i amb això la població va adquirir la condició de vila; les primeres referències a botigues són del 1241.

Al segle XIII la vila va passar a anomenar-se Santa Coloma Samarca i va tenir una comunitat jueva important: la primera referència documental d’hebreus és del 1272, però segons Yom Tov Assis és molt probable que ja hi portessin unes dècades establerts, i a finals de segle la comunitat tenia sinagoga, casa d’estudi i uns banys.

Dels 42 elements catalogats, són béns d’interès cultural el castell, del segle XI, les muralles, del XIV, el nucli històric i l’església de Santa Maria de Bell-lloc; al terme hi ha també set molins hidràulics i la farinera del segle XIX.