Palafrugell

Palafrugell és el municipi més poblat del Baix Empordà i viu partit entre el mar i l’interior: 26,88 km² amb la vila al centre, els nuclis rurals de Santa Margarida i Ermedàs, el poble de Llofriu al peu de les Gavarres i els nuclis costaners de Calella, Llafranc i Tamariu, amb dotze quilòmetres de cales. La indústria surera ha estat una de les seves principals fonts de riquesa, enfocada sobretot a l’exportació de taps arreu del món, i la riquesa cultural del municipi té un nom propi, l’escriptor Josep Pla.

Al segle II, amb l’arribada dels romans a Empúries, el poblat de Sant Sebastià es va anar abandonant en favor de Llafranc, ocupat de manera permanent fins al segle IV. Llafranc va esdevenir un centre destacat de producció de vi i de terrissa: del seu port sortien àmfores per emmagatzemar vi, materials de construcció, ceràmica de cuina i vaixella, i al rerepaís s’hi han localitzat més d’una desena de vil·les romanes. Prop de l’església de Santa Rosa se’n conserven els vestigis d’una premsa de vi i un celler, i el 1980 els arqueòlegs hi van fer una descoberta única a Catalunya: setanta-vuit teules crues d’època romana, abandonades abans de la cuita.

A partir dels segles V i VI la inseguretat del litoral va empènyer el poblament cap a l’interior, i així van néixer Vila-seca, avui dins el nucli urbà, Santa Margarida i Ermedàs. El nom de Palafrugell és antroponímic: palau vol dir casa forta i Frugell és un nom propi d’arrel germànica, de manera que el lloc degué néixer com a punt fortificat de defensa. La referència més antiga és un document del 988, conservat a l’Arxiu de la Catedral de Girona, en què una dona anomenada Ermengarda donava les seves propietats de Palau Frugell al monestir de Sant Pere de Galligants.

Al segle XIII es degué construir una primera muralla damunt d’un petit turó d’uns vuitanta metres d’altitud, que delimitava els actuals carrers Pi i Margall, Cavallers i dels Valls —on probablement hi havia un fossat— i la plaça Nova. S’hi entrava per dos portals, el d’Amunt i el d’Avall, que donaven al carrer Major, que encara es diu així; al centre del recinte hi havia la plaça de l’Església, que va ser la plaça pública del poble.

Palafrugell té 181 elements catalogats, la xifra més alta de la comarca. Entre els béns d’interès cultural hi ha la muralla, la Torre de Can Mario —una torre d’aigua del segle XX—, la torre de Sant Sebastià, la de Vila-seca, la dels Moros i les masies de Can Boera, Can Borrull i la Torre Roja.