Mont-ras

Mont-ras havia rebut el nom de Torroella de Mont-ras, i encara es discuteix on era aquell indret: potser al sector muntanyós proper al nucli actual. El lloc s’esmenta ja el 1062, en un conveni entre el comte de Barcelona i Dalmau Bernat de Peratallada sobre el castell de Begur en què aquest es comprometia a defensar la dominicatura de Palafrugell, Llofriu i Torredella, i el 1065 hi ha una al·lusió a «Torredela de Monte Raso». Són 12,31 km² del Baix Empordà a 88 metres d’altitud.

El 1280 el poble pertanyia a Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, però en documents del 1298 i del 1379 consta que l’església de Mont-ras era del terme del castell de Palafrugell, senyoria del priorat de Santa Anna de Barcelona. Mont-ras va seguir sota el domini dels priors, que tenien el títol de baró de Palafrugell, fins a l’abolició del règim senyorial, i va passar a formar part del municipi de Palafrugell, del qual no es va independitzar fins al 1858. L’església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell; l’edifici actual es va bastir el 1599 i conserva un matacà i la porta de l’anterior.

El terme té sortida al mar per la cala del Crit, la de la Font Morisca i la del Vedell, tot i que encara hi ha dubtes sobre si aquell accés es va originar amb la segregació del 1858 o es va aconseguir més tard. Les illes Formigues han estat objecte d’un repartiment recent: el 2006 Palamós i Mont-ras van pactar que eren només de Palamós, però Palafrugell va demanar revisar l’acord i el 2009 la Generalitat va resoldre repartir-les entre Palamós i Palafrugell.

L’activitat minera del municipi ha estat considerable, amb extracció de granit i de minerals com la baritina o la galena; en queden pous d’extracció i boques d’accés a les mines per la zona muntanyosa propera al nucli.

Les masies s’estenen per tot el terme i formen els veïnats de Canyelles, la Ciutadella, la Granota, Molines, Morena, la Sauleda i les Roquetes. Destaquen Can Parals, amb finestres decorades del segle XVI, i el Mas Burjacs, un mas molí de la fi del segle XVIII. N’hi ha de fortificades, amb torre de defensa: la torre Ferrera o de Can Colom, aïllada en un pujolet, de la qual queda el basament circular de mur molt gruixut, i la Torre Simona, al pla, una torre rectangular de carreus del segle XIV o XV. Les dues estan protegides com a béns d’interès cultural.