Vall-llobrega

Vall-llobrega és un municipi del Baix Empordà situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega: 5,45 km² a 49 metres d’altitud.

Vall-llobrega es va separar de Sant Joan de Palamós el 1799, cosa que va fer que esdevingués municipi constitucional en caure l’antic règim senyorial, el primer terç del segle XIX.

El 1992 es van localitzar les restes d’una vil·la romana al paratge Vilarenys, a prop del polígon industrial del municipi: pels treballs duts a terme s’ha datat del segle I i va estar habitada fins al segle VI, i s’hi han descobert forns i unes tombes, així com restes de murs.

És un poble eminentment agrícola: els conreus són de secà amb un petit sector dedicat al regadiu, amb ramaderia bovina, porcina i aviram, i s’han desenvolupat activitats relacionades amb el turisme per la proximitat a la Costa Brava.

Entre els llocs d’interès hi ha Can Menció, un casal del segle XVII, el dolmen de Montagut, l’església parroquial de Sant Mateu, del segle XVII, amb campanar d’espadanya de dos arcs, l’església vella de Sant Mateu, romànica del segle XI, i l’olivera del Mas Genesta.

El municipi té cinc elements catalogats: l’església de Sant Mateu Nou, del segle XVII, dos nuclis de població, un pont i una església.