Torrent

Torrent és un dels municipis més petits del Baix Empordà: gairebé 8 km² que s’estenen pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i un sector de la plana al·luvial, a ponent del massís de Begur. La riera que li dona nom davalla de la serralada i voreja el poble, i forma part de la xarxa hidrogràfica que desguassa al mar a la meitat de migdia de la platja de Pals. Al sector de ponent del terme, el collet dels Revolts de Torrent domina un panorama ampli sobre la plana, amb el massís del Montgrí, el mar i la silueta de les illes Medes al fons.

En una butlla de l’any 1017 el papa Benet VIII confirmava les possessions que l’abadia de Sant Esteve de Banyoles tenia als termes de Torrent i de Torrentí. El 1358 el lloc era dominat pel cavaller Dalmau Ramon de Xetmar, i el 1377 Beatriu de Foixà va vendre la jurisdicció civil del castell a Berenguer de Cruïlles per quaranta-cinc mil sous: des d’aleshores el lloc va restar sota el domini dels senyors de Cruïlles i Peratallada, que el 1395 ja tenien també la jurisdicció criminal. El 25 de març de 1770 Felip de Cruïlles de Peratallada va ser investit pel rei Carles III amb el títol de marquès de castell de Torrent.

El poble és a la capçalera del rierol, al peu de la serra i obert cap a llevant: una trentena de cases agrupades sense ordre al voltant del temple, amb carrerons estrets i curts i una gran esplanada a la sortida de la porta medieval del recinte del castell, que encara es conserva. Del castell queden vestigis del recinte mural, un portal de mig punt amb gran dovellatge i, a l’angle nord-est, una torre circular que ha perdut la part superior.

L’església parroquial de Sant Vicenç està documentada des del segle XIV i havia estat sufragània de Sant Feliu de Boada; l’edifici actual, de dimensions considerables, es va bastir al segle XVIII i és d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal, cobertes amb voltes de llunetes. Al mur de capçalera hi ha una làpida commemorativa de l’inici de les obres i, a sobre, en baix relleu, una creu de Malta i els atributs del martiri del patró: la palma, la mola i unes graelles. Algunes cases del poble tenen llindes amb inscripcions del segle XVIII i ràfecs decorats de la mateixa centúria.

El terme inclou també Torrentí, documentat al segle XI, un quilòmetre al nord del cap de municipi: una dotzena de masies escampades prop del camí que mena a Sant Feliu de Boada, de l’església del qual depèn la de Sant Fèlix de Torrentí. I hi ha l’ermita de Sant Llop, d’un barroc molt peculiar.