Pals

Pals porta al nom l’aiguamoll: ve del llatí palus, «lloc pantanós», en referència a les zones humides properes. El castell, en canvi, es deia Castellarum Montis Aspero, Mont-aspre, i amb aquest nom apareix documentat per primera vegada el 889, quan el rei Odó I de França li va fer una donació. El segon document és del 994, quan els comtes de Barcelona Ramon Borell i Ermessenda van cedir la torre de Pals i l’església de Sant Pere al bisbe de Girona. A finals del segle X el lloc era de la família del cavaller Gausfred Vidal i el 1065 el senyoriu va tornar als comtes de Barcelona.

Són 25,83 km² del Baix Empordà a 55 metres d’altitud, dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Entre el 1380 i el 1482 les revoltes remences van culminar en la guerra civil catalana contra Joan II, i el castell en va sortir tan malmès que el monarca va permetre reaprofitar-ne les pedres per reconstruir l’església de Sant Pere i les muralles de la vila; només se’n va conservar la torre circular, que avui es coneix com la Torre de les Hores. El 1501, en temps de Ferran el Catòlic, Pals es va organitzar com a municipi independent amb atribucions de vila i poders per imposar tributs.

Situat entre aiguamolls i amb la propietat concentrada en poques mans, el poble va ser considerat insalubre, caciquista i pobre durant segles. El conreu que li ha donat identitat és l’arròs, documentat des del segle XIV i impulsat decididament a inicis del segle XX per la nissaga d’indians descendents de Pere Coll i Rigau i del seu fill Pere Coll i Llach, polític i empresari; d’aquell recorregut n’ha sortit la marca Arròs de Pals. Fins al segle XVII el terme va patir atacs corsaris, raó per la qual moltes masies antigues són encara emmerletades.

La vegetació del municipi és dominada per les pinedes de pi pinyer i de pi blanc dels vessants del massís de Begur. Al voltant de la llacuna d’aigua dolça de les Basses d’en Coll hi apareixen canyissars, i a les dunes de la platja s’hi troba una de les mostres de vegetació psamòfila més importants de Catalunya.

Dels 27 elements catalogats, són béns d’interès cultural el castell, les muralles, el conjunt del Pedró, la mateixa platja de Pals, la Torre Mora, la Torre del Mas Tomasí i la masia de la Torre d’en Deri.