Oristà

Oristà és el municipi més gran de la comarca del Lluçanès, a la vall de la riera Gavarresa: 68,49 km² a 468 metres d’altitud. Consta de dos nuclis urbans, Oristà i la Torre d’Oristà, uns quatre quilòmetres a ponent, i la seu administrativa es troba a Oristà.

Oristà és un poblat posterior a l’època romana, tot i que en aquella època estava situat poc més lluny de la vila actual: allà hi resten les ruïnes del que va ser un campament romà força important, anomenat Puig Ciutat, que ocupava unes cinc hectàrees i que s’ha obert al públic.

Al segle XVI a Oristà hi va néixer el bandoler Perot Rocaguinarda. La masia on va néixer es troba a pocs quilòmetres del poble, junt amb el cingle dels Tres Còdols, on el bandoler s’amagava i on es guarden algunes de les seves inscripcions a la roca.

A primers del 1714 diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V. L’11 de gener el regiment borbònic de Lleó es va presentar a Balsareny per reclamar la taxa, i tres jornades després uns dos mil sometents de la rodalia, la major part provinents del Lluçanès, van sorprendre el regiment borbònic i el van fer presoner. Com a represàlia, a principi de febrer del 1714 les tropes de Felip V van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès i la vila va ser cremada en l’onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli.

Dels 89 elements catalogats, els castells d’Olost, del segle XVI, d’Oristà, de Toneu i de Tornamira i el Casal de Vilaregut són béns d’interès cultural, i n’hi consten quinze masies i vuit molins hidràulics.