Olost

Olost és un municipi del Lluçanès, a l’oest de la regió de l’Alt Ter: 29,37 km² a 572 metres d’altitud. El terme comprèn el poble d’Olost, que n’és el cap, el poble de Santa Creu de Joglars i el Raval d’Olost, i és força accidentat, amb sectors menys abruptes només a les terres properes al poble, poc abans de l’aiguabarreig de la riera Gavarresa i la riera de Lluçanès. Aquelles dues rieres travessen el terme de nord a sud i li donen una configuració característica de valls i petites carenes on s’assenten antigues masies.

La primera documentació coneguda sobre Olost és del 908 i es tracta d’una venda de terres a la demarcació de l’església de Santa Maria d’Olost; una altra documentació, falsa, datada el mateix any, atribueix la reconstrucció de l’església al comte Guifré, fill del Pelós. Al llarg del segle X el nom de Santa Maria d’Olost apareix en documents diversos.

Durant l’edat mitjana Olost va ser una de les poblacions amb més pes del Lluçanès. Amb la construcció del castell al segle XI va començar el llinatge dels senyors d’Olost, i dos-cents anys més tard, el 1230, es van unir per matrimoni amb la família dels Peguera, que es van instal·lar al Lluçanès i van acabar posseint, gràcies a la compra de la baronia de Lluçà, la major part de la comarca.

Des de la meitat del segle XVIII fins a la meitat del XIX el poble va viure un gran creixement econòmic i demogràfic gràcies a la implantació d’indústries tèxtils. Dels vint-i-dos elements catalogats, nou són masies i set, molins hidràulics.