L'Estany

L’Estany és al nord del centre del Moianès, al límit amb Osona pel costat nord-est: 10,25 km² a 870 metres d’altitud. Pertany a la comarca del Moianès des de la creació d’aquesta el 2015; abans estava adscrit al Bages. El camí català de Sant Jaume creua el municipi.

La major part del terme és la plana on hi havia hagut l’estany que va donar nom al poble, arrecerada al nord pel serrat del puig de la Caritat. Aquell estany, ja desaparegut, havia estat un bon lloc per a la caça des de temps prehistòrics, i en èpoques de forta secada les aigües baixaven de nivell i creaven aiguamolls que constituïen un bon entorn per a diverses aus, com els ànecs.

Fer desaparèixer l’estany va ser una obra de segles. El 1554 l’abat Carles de Cardona va manar ampliar el sistema de recs i canals existents per escórrer-ne les aigües: es volia evitar que l’aigua estancada fes proliferar insectes que escampessin epidèmies de paludisme, perquè aleshores es culpava l’estany de la insalubritat de la zona, i alhora interessava ampliar les terres de conreu. La mina, tal com ha arribat als nostres dies, la van construir entre els anys 1734 i 1737 per decisió dels canonges que administraven el poble i el terme; és feta de pedra seca i fa 425 metres de llargada.

Dels vint-i-nou elements catalogats, el monestir de Santa Maria de l’Estany és bé d’interès cultural, i n’hi consten les antigues dependències del monestir, del segle XIV, Cal Valeri, del XIII, la creu de terme, del XV, i vuit fonts.