Sant Bartomeu del Grau

Sant Bartomeu del Grau és un municipi del Lluçanès, adscrit administrativament a Osona, situat a l’est de l’altiplà de la comarca: 34,4 km² a 868 metres d’altitud.

Les primeres notícies es remunten al segle X, quan surt documentada l’antiga església situada a frec de la cinglera. No hi havia cap nucli concèntric entorn d’aquell edifici, que era, tanmateix, el centre religiós i en part l’administratiu d’aquella petita comunitat a la qual donava el nom: Sanct Barthomeu del Grau. Durant tota l’edat mitjana el lloc era dominat pel senyor del castell de Gurb; al segle XVI se’n va separar per crear una batllia pròpia, dominada pels marquesos de Palmerola i més tard, per successió, pels Alemany de Descatllar, i a principi del segle XIX el terme es va constituir en municipi independent.

Des dels inicis de la seva història fins al segle XVI el poble era disseminat, i encara se’n conserven la majoria dels masos: el Vilar, el Pujol, Vilaseca, les Ferreres, la Codina, Vilanova, el Vilaró o l’Alovet. Al segle XVI el poble actual va començar a créixer sota el serrat, al voltant de dos hostals situats a banda i banda del camí transhumant que anava de la Selva al Pirineu; el creixement d’aquell nucli al llarg dels segles XVII i XVIII va fer que l’any 1780 s’hi traslladés el culte parroquial i es construís una nova església, més espaiosa, d’estil barroc neoclàssic, al capdavall del poble.

Dels 47 elements catalogats, vint-i-sis són masies, com Cal Nasi, del segle XVII, o Casa Miquela, del XVI.