Prats de Lluçanès

Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca del Lluçanès, de la qual n’és la capital: 13,78 km² a 707 metres d’altitud, vora la riera Gavarresa. Està situat a l’oest de la regió de l’Alt Ter.

A primers del 1714, durant la guerra de Successió espanyola, en l’onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V, les quinzenades. A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès: com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa, i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d’altres nuclis de l’entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.

Al cap de cinc mesos un nou destacament de Felip V, en aquella ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població: l’1 de juliol de 1714 Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d’Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.

Entre els llocs d’interès hi ha el Museu Municipal Miquel Soldevila, Sant Andreu de Llanars, el Santuari de Lourdes, l’ermita de Sant Sebastià, el roc foradat i la cadira d’en Galceran.

Dels vint-i-sis elements catalogats, el Castell de Quer, del segle XI, i el Casal de Soler de Nuc són béns d’interès cultural, i n’hi consten Cal Bernat, del XVII, Cal Casals, del XIX, Can Bach, del XX, vuit esglésies, set masies, quatre molins hidràulics, una font i un edifici.