Castellolí

Castellolí té el nom d’un castell que ja gairebé no hi és. El terme està documentat des del 961 i el castell des del 1003, quan els sarraïns el van atacar; aleshores se’n deia Castel Hodelino o Castell d’Aulí, i d’aquí ve la forma actual. L’any següent, l’expedició d’Abd al-Malik al-Muzaffar el va destruir, i en la seva defensa va morir el noble Audesind. Són 25,28 km² de l’Anoia a 415 metres d’altitud.

Al segle XII el castell va ser de les famílies Bell-lloc i Jorba i finalment dels Cardona, que en van conservar el domini fins al segle XIX; el domini directe el va exercir la nissaga dels Castellolí entre els segles XII i XIV. El municipi va ser centre d’una baronia que es va incorporar als estats dels Cardona i, d’aquests, als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, fins a l’extinció de les senyories. Del castell, dalt d’un turó a l’est del poble, queden restes disperses de diverses èpoques; les més antigues són una cisterna rectangular i els murs d’algunes estances. Dins el recinte hi ha les ruïnes de l’església romànica que en va ser la capella i també parròquia, sota l’advocació de Sant Vicenç, documentada des del segle XI: se’n conserven part d’un mur lateral i bona part de l’absis, amb bandes llombardes.

Del mateix sant hi ha dues esglésies més. La vella, al costat del cementiri, és barroca, es va construir el 1705 —la data es llegeix a la llinda de la porta— i està mig destruïda des del 1936; té nau única amb creuer, capelles laterals i campanar, i l’interior havia estat decorat amb pintures d’autor francès. La nova es va edificar després de la Guerra Civil i es va consagrar el 1940, d’un noucentisme fora d’època amb columnes al porxo d’entrada.

El terme guarda més de cent cinquanta barraques de pedra seca i d’obra, construïdes entre mitjan segle XVIII i mitjan XIX, abans de la fil·loxera; estan inventariades i geolocalitzades i s’han creat dues rutes per visitar-les, la vermella dels Marges i la blava de Cal Tardà. La tradició més singular del poble són les caramelles de mitja quaresma, unes captes que fan els infants i el jovent el tercer dimecres de quaresma: el folklorista Joan Amades les va recollir al Costumari Català com a caramelles de captiri i les considerava germanes de les de Manresa. El 2009 s’hi va inaugurar el Parcmotor Castellolí, amb circuits de velocitat, supermotard, kàrting, motocròs i trial.