Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys ocupa 67,91 km² a l’extrem nord-occidental de l’Alt Empordà, a 370 metres d’altitud i amb una densitat d’11,3 habitants per quilòmetre quadrat contra els 110,5 de la comarca; forma part també de l’Alta Garrotxa, que no té rang administratiu. El segon nom no és d’aquí: ve del castell vallespirenc de Cabrenç, dit també de Serrallonga, documentat amb les grafies Cabrenç o Cabrens fins al segle XV i Cabrenys de la fi del XVI endavant. Se li va afegir el 1440, quan la vila va passar a la baronia de Cabrenys, una branca dels Rocabertí.

Prop de l’Arnera s’hi han trobat destrals neolítiques i, al pas de les Llebres, hi ha el menhir de la Pedra Dreta, de manera que la vall era poblada de molt abans. La primera cita documental és d’un precepte de Lluís el Pietós del 814, «Massaneto in pago Bisuldinensi», i el 866 un document situa el límit sud de Ceret a la «villam quae dicitur Macanetum». El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, va donar a la seu de Besalú l’església de Sant Martí «in valle quae dicitur Mazaneto». El 1553 la pesta negra va endur-se la meitat de la població, i el juliol de 1675 el tinent general francès Le Bret va saquejar la vila amb mil cinc-cents homes.

El santuari de la Mare de Déu de les Salines és una raresa administrativa. Se’n té notícia des del 954, quan el comte Guifré II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis per construir-l’hi; l’edifici es va fer el 1271 i es va reformar al segle XVIII respectant l’estil romànic, i és sota el puig del mateix nom, a 1.100 metres i a quinze quilòmetres del poble. Queda al nord de la carena que el Tractat dels Pirineus va fer servir per separar el Rosselló de l’Empordà, però és de Maçanet: Ceret va reconèixer que l’ermita s’havia bastit amb les aportacions de la gent d’aquí, i la superfície que quedava al nord de la divisòria d’aigües es va compensar amb una equivalent al sud, sota Costoja.

L’església de Sant Martí, del segle XII o XIII, és romànic tardà: nau rectangular amb volta en arc ogival i absis semicircular amb volta en forma d’ametlla. Al mig de la plaça, des del 1834, hi ha la maça d’en Rotllà: una vara de ferro de més de cinc metres feta a l’antiga foneria de l’Arnera, amb una anella al capdamunt per a un fanal que ja no hi és. Diu la llegenda que l’heroi carolingi la va llançar tot dient: «Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà».