Albanyà

Albanyà és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d’altitud i amb 94,39 km² de terme, vora la Muga i el Manol. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l’Alta Garrotxa; amb 1,7 habitants per quilòmetre quadrat, és un dels termes menys poblats del país, i el formen els nuclis d’Albanyà, Lliurona, Sous, Carbonills, Ribelles, Pincaró, Bassegoda, els Horts i Corsavell.

La zona és habitada des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi. En el primer mil·lenni de la nostra era hi van arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada —amb el nom d’Albanianum— el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l’abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d’Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d’Arles, al Vallespir.

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d’alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjan segle XX: en aquell moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Des d’aleshores s’han anat restaurant moltes cases, bé perquè s’hi instal·len neorurals, bé com a segones residències.

Dels trenta-cinc elements catalogats, el Mas Sobirà, el Portal d’Albanyà i la Torre de Corsavell són béns d’interès cultural.