Agullana

Agullana és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines, i forma part del Consorci Salines Bassegoda: 27,73 km² a 166 metres d’altitud, vora el Llobregat d’Empordà.

El territori ja era habitat a la prehistòria, i n’és reflex la presència de quatre monuments megalítics —dos dòlmens i dos menhirs— i la Necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d’urnes i està datada entre els segles IX i VII aC. La primera referència documental d’Agullana es troba l’any 1019, amb el nom d’Aguliana, en un document en què el bisbe Pere Rotger cedeix l’Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle XVIII s’hi va començar a desenvolupar la indústria del suro: en el moment de màxima esplendor, a principis del segle XX, la vila comptava amb 40 fàbriques que s’hi dedicaven, i només en resta una. Mostra del desenvolupament d’Agullana a l’època és tota una sèrie d’edificis modernistes, obra gairebé tots de l’arquitecte Josep Azemar i Pont, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l’escola, l’asil Gomis o el cafè la Concòrdia.

A Agullana es pot visitar l’església de Santa Maria i la sala d’Exposicions de la Necròpoli de Can Bech de Baix. L’església de Santa Maria és un edifici de finals del segle XII o començaments del XIII: l’esveltesa de la volta, les proporcions, l’estil i l’estructura dels capitells del portal són elements representatius de l’etapa final de l’art romànic a Catalunya, i és un temple d’una sola nau amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça.

Dels quaranta-dos elements catalogats, l’església de Santa Maria és bé d’interès cultural, i n’hi consten Can Bec de Baix, del segle XVIII, Can Vidal, del XX, la Casa Sabiol, del XVIII, dotze cases més, cinc edificis, cinc masies, dos molins hidràulics, una altra església, un carrer, un cementiri, un arbre singular, una font i un menhir.