La Vajol

La Vajol és a l’extrem nord de l’Alt Empordà, en un replà granític de 4,71 km² que toca les Illes, al Vallespir, i els termes d’Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys. Amb 546 metres d’altitud és el poble més alt de la comarca, de relleu trencat i amb boscos de sureres, faigs i castanyers. Antigament havia format part del comtat de Besalú.

El que ha fet conegut aquest poble de terme mínim són els darrers dies de la Guerra Civil. A mitjan 1937 el president del Govern de la República, Juan Negrín, hi va veure el lloc ideal per guardar el tresor de l’Estat si es perdia la guerra: una població fronterera, de difícil accés i amb mines subterrànies de talc. Cap a final d’any va confiscar la Mina Canta als germans Giralt Canta i hi va fer venir obrers de Cartagena per aixecar damunt les mines un edifici de tres plantes, que encara es conserva, i excavar-hi una cambra cuirassada revestida de ciment. Allà s’hi van guardar l’or de la República i obres d’art del Prado, sota la responsabilitat del ministre d’Hisenda Méndez Aspe; els historiadors valoren el tresor en cinc-cents milions de pessetes de l’època.

Negrín es va instal·lar al mas de Can Barris, i darrere seu hi van arribar l’Estat Major i el ministre d’Estat, mentre Lluís Companys i el lehendakari José Antonio Aguirre s’allotjaven al Mas Perxers, al veí Agullana. L’1 de febrer de 1939 hi va arribar el president de la República, Manuel Azaña: la Vajol va ser, per uns dies, l’última capital de la Segona República. La nit del 4 al 5 de febrer Azaña va passar a França, una hora abans que ho fessin Companys i Aguirre, tots tres pel coll de Lli en direcció a les Illes.

Les obres d’art van anar a la Societat de Nacions, a Ginebra, amb un document signat la nit del 3 de febrer al castell de Figueres. L’endemà, setanta-un camions protegits per carrabiners van treure el tresor cap al Pertús. El setè es va tombar per la zona de Can Barris i alguns quadres van caure al camp; no se n’ha sabut mai si després es van recollir. El 1993 el setmanari L’Express hi va dedicar un reportatge que apuntava que els soldats podien haver amagat els lingots, i la historiadora Assumpta Montellà en va fer un llibre, El setè camió, presentat el 2007 a la mateixa mina.

Aquell 1993 també es va acabar l’activitat minera, que havia estat el motor del poble des del segle XIX, i el tancament de l’agència duanera de la Jonquera, a deu quilòmetres, va rematar el mercat laboral.