La Jonquera

La Jonquera és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà: 56,93 km² a 110 metres d’altitud, vora el Llobregat d’Empordà, i el terme inclou la muntanya de Requesens, el Terme dels Torts i el Terme de Panissars.

L’àrea sempre ha estat un pas important a través dels Pirineus: l’autopista contemporània AP-7 s’estén no gaire lluny de l’antiga calçada romana, la Via Augusta, i a prop d’allà hi ha un altar erigit per Pompeu al Coll de Panissars. El nom prové precisament de la mansio romana de Iuncaria, que no es troba sota la població actual sinó a diversos quilòmetres, a Figueres.

La Jonquera va ser l’escenari d’un conflicte que va involucrar els croats francesos en retirada el 1285, que van acabar en la derrota. Des del segle XIII i fins a la fi del règim senyorial, a mitjans del segle XIX, va ser possessió dels Rocabertí. El Tractat dels Pirineus, del 1659, va situar la nova frontera entre les monarquies hispànica i francesa a la serra de l’Albera, fet que va marcar la història posterior de la Jonquera.

L’agricultura de secà i la manipulació del suro van ser tradicionalment les activitats econòmiques més importants; la base de l’economia municipal ha passat a ser l’activitat derivada de la duana del Portús —denominació empordanesa del poble del Pertús, part del qual, el barri dels Límits, pertany a la Jonquera.

Entre els llocs d’interès hi ha el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, els Estanys de la Jonquera, el Museu Memorial de l’Exili i l’església parroquial de Santa Maria, de finals del segle XVIII, amb façana del XV, i al coll de Panissars hi ha restes antigues. Del poble era el periodista, escriptor i pedagog Salvador Genís i Bech, i el compositor de sardanes Enric Suñer i Mir, que va viure entre 1920 i 2016.

Dels seixanta-sis elements catalogats, el Castell de Canadal i els castells de Requesens i de Rocabertí són béns d’interès cultural, i crida l’atenció el nombre de búnquers protegits, deu, testimoni de la frontera.