Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga és a la vall alta del riu que li dona nom, envoltat de muntanyes amb boscos de pins, alzines i roures i amb conreus de cereals, vinya i olivera. Són 31,84 km² a 173 metres d’altitud i 7,8 habitants per quilòmetre quadrat, de les densitats més baixes de l’Alt Empordà, que en fa 110,5. El municipi forma part també de la subcomarca de l’Alta Garrotxa.

El lloc és documentat al segle X com «Santi Laurenti de Sambuca», tot i que se’l considera habitat ja en època romana, i la baronia va estar vinculada sobretot al llinatge dels Rocabertí. El nucli es va fortificar cap als segles XIV i XV i encara conserva el traçat de la muralla: quatre torres i tres portals que tanquen un recinte gairebé triangular. El portal de Dalt, a ponent, és de planta quadrada, amb restes de merlets, espitlleres allargades i dos arcs de mig punt adovellats; del portal de Baix, a l’altre extrem, en queda un passadís. Els trams més llargs de mur són el de tramuntana, amb torres, espitlleres i restes emmerletades, i el de migdia, paral·lel al riu i més degradat perquè s’hi van anar adossant cases.

Al segle XVIII el poble va créixer amb l’activitat menestral de paraires, teixidors i cardadors, i sota Carles III s’hi van explotar mines de ferro i de plom i s’hi van fundar fargues. Una d’elles, la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, feia munició, i el maig de 1794 el general francès Pierre François Charles Augereau la va destruir en la batalla de Sant Llorenç de la Muga, durant la Guerra Gran. Les seves ruïnes són avui sota l’aigua del pantà de Darnius-Boadella.

Bona part del patrimoni del terme té a veure amb l’aigua: rescloses, canals, recs, sínies, safareigs, molins, fargues i ponts, entre els quals el Pont Vell i el de Sant Antoni. De trenta-tres elements catalogats, vuit són fonts i un és un pou de neu. Els béns d’interès cultural són el castell medieval, les fortificacions i la torre de guaita, també coneguda com la Torre dels Moros. Pel terme hi ha a més les ermites de Sant Jordi, Sant Antoni, Sant Andreu i la Mare de Déu de Palau.