El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat és al delta, amb el terreny pràcticament pla: el punt més alt del municipi, a vuit metres, és la plaça de la Vila. Són 31,41 km² que acullen infraestructures de primer ordre, com l’aeroport de Barcelona.

Les terres del Prat es comencen a habitar cap al segle X, molt abans que hi hagi nucli urbà. El primer document escrit que s’hi refereix és del 965 i és una escriptura de donació d’un tros de terra prop de l’estany de Llanera, que era com es deia aleshores el paratge. Els conreus fonamentals del segle XI, que van subsistir tota l’edat mitjana, eren el blat i la vinya, i d’aquella època són les primeres cases amb una cort per al bestiar i l’era de batre al davant, i els primers pous de les masies, gairebé superficials i encara d’aigües no potables. El primer pagès pratenc identificat pel nom és Ramon Gerbert del Casal de Jovan. Al segle XII les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se mansos i es construeixen de pedra i calç.

El municipi és conegut per la carxofa i per una raça autòctona de gallines, la potablava, que es promou a la fira avícola del Prat. Dels 73 elements catalogats del terme, la casa de la Ricarda està protegida com a bé cultural d’interès nacional i el mural de l’aeroport com a bé d’interès cultural; la resta són sobretot masies, vint-i-sis de les quals catalogades, moltes del segle XVIII.