L'Aleixar

L’Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp: 26,1 km² a 262 metres d’altitud. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de la Mussara, i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l’Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. Al límit del terme, tocant al de la Selva del Camp, i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara, hi ha el Coll de la Batalla, que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l’entorn del 1150.

L’extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de Maspujols i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de l’Albiol.

Al terme no s’hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d’una vil·la romana. El nom del poble sembla d’origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir «el fertilíssim». Hi ha la hipòtesi que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida el 1153 a Siurana. El 1184 el rei Alfons I va lliurar part de les terres a Ferran d’Aleixar, que va prendre el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació, el municipi va formar part del comtat de Prades, i el 1391 Joan I va vendre els drets de la corona sobre l’Aleixar a l’arquebisbe Vallterra. Al segle XIV hi ha documentada una nombrosa i activa comunitat jueva, especialment entre 1324 i 1348, amb relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls i Castelló d’Empúries.

Dels dinou elements catalogats, deu són molins hidràulics; n’hi consten també quatre masies, tres esglésies i dos arbres singulars.