Alforja

Alforja porta al nom la seva funció geogràfica: ve de l’àrab al-furga, «obertura» o «separació», perquè és al coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat. Són 38,24 km² del Baix Camp a 374 metres d’altitud.

Al terme s’hi han trobat fletxes de coure i sepulcres neolítics, al camí de les Hortes, i restes d’un poblat romà a les Barqueres; una fortificació romana va ser probablement l’origen del futur castell, i se suposa que el poble va néixer d’una alqueria sarraïna que explotava mines d’argent. El topònim apareix en un pergamí de Ramon Berenguer IV del 1152, i el 1154 la vila i l’església surten esmentades a la butlla que el papa Anastasi IV va dirigir a l’arquebisbe Bernat de Tort. La carta de poblament és del 27 de juny de 1158: la vila havia d’assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana, tot just recuperades, i es deia Santa Maria de la Vall d’Alforja.

El primer senyor va ser Ramon de Ganagot, que el 1170 va atorgar als habitants una carta amb els usos i costums de Siurana. El 1194 va cedir a la seva filla Romeva la meitat del terme com a dot; Romeva, vídua ben aviat, es va casar el 1200 amb Bernat dels Arcs i va unir les dues senyories, que van passar al seu fill Pere dels Arcs, el qual no va reconèixer la fidelitat deguda a l’arquebisbe i va dilapidar el patrimoni. A la seva mort, el 1243, els senyorius van anar a l’abadessa i la comunitat del monestir de Bonrepòs, que l’any següent ho van vendre tot a l’arquebisbe Pere d’Albalat: des d’aleshores Alforja va ser una baronia arquebisbal i el castell va fer sovint de residència dels arquebisbes. En origen el terme arribava fins a Cambrils.

Als segles XIII i XIV el poble va conèixer força prosperitat i va tenir una comunitat jueva activa, documentada entre 1283 i 1393; el 1393 va haver de comprar el perdó reial a Joan I pels excessos comesos contra els jueus dos anys abans. El 1464 la vila es va pronunciar contra Joan II a les ordres de Pere Conangles i va ser assetjada per la gent de la baronia d’Escornalbou fins que es va haver de rendir per manca de provisions.

L’església parroquial de Sant Miquel porta la data del 1637 i té campanar neoclàssic; la taula de Sant Miquel que va pintar-ne al segle XVI l’anomenat Mestre d’Alforja es guarda al Museu Salvador Vilaseca de Reus. Dels catorze elements catalogats del terme, el castell és bé d’interès cultural i dos són pous de neu del segle XIX.