Almoster

Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp, al Camp de Tarragona: 5,96 km² a 290 metres d’altitud. Limita amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, la Selva del Camp i Reus.

S’han trobat algunes restes neolítiques al lloc anomenat les Masies i també restes romanes a la partida anomenada Pontarró. L’actual vila se suposa que es va originar en una masia mora anomenada Al-Munastir; el nom no prové de l’àrab, tanmateix, ja que és d’origen mossàrab: prové del mot llatí MONASTERIUS, monestir. A la carta de poblament de la Selva de 1165 s’esmenta un lloc anomenat torrent de Mosterio, i el 1204 el lloc de Mosterium pertanyia a Reus, i el castlà de la ciutat, Bernat de Bell-lloc, en va cedir dos terços a un tal Bartomeu; disputes entre ambdós senyors van fer intervenir el cambrer de Reus, que va reconèixer el dret d’Almoster a un batlle propi, però com a part del terme de Reus, al qual havia de pagar tribut, i finalment el cambrer va comprar el lloc el 1206.

El 1428 i el 1480 es van signar pactes amb la Selva per les pastures d’Almoster. En extingir-se la cambreria, el 1545, va passar a l’Arquebisbat de Tarragona i va formar part de la Comuna del Camp. Amb la grafia el Moster apareix el 1564, que esdevé Almoster el 1582; el 1573 l’església va obtenir el privilegi de pica baptismal. Un tractat del 20 de maig de 1599 va reconèixer el poble com a part del terme de Reus, al qual havia de pagar 12 lliures l’any, però podria nomenar jurats, fer ordinacions i posar talls, i estaria exempt de contribuir a les despeses de Reus. L’arquebisbe Joan de Montcada va reconèixer el 1641 la pertinença d’Almoster al terme de Reus, el batlle del qual podia exercir-hi la jurisdicció civil i criminal.

Dels disset elements catalogats, l’habitatge del carrer Major, 1-3, del segle XIX, està protegit com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten tretze cases més, un cementiri, un edifici i una església.