Castellvell del Camp

El castell que dona nom a Castellvell del Camp no existeix. Potser el nom ve de la fortalesa ibera de la qual encara queden restes dalt del turó, en el sentit de castell antic. Són 5,21 km² del Baix Camp encerclats pels termes d’Almoster, l’Aleixar i Reus, amb el poble a 227 metres d’altitud i el punt més alt al Salvià de Lluardo, de 473; el barranc del Roquís el travessa, però el terme gairebé no té aigua.

El nom apareix el 1336 com un «Castri Veteri, terminus de Reddis» i ja escrit Castellvell el 1409. Va formar part del terme de Reus: el cambrer de la ciutat el va infeudar per poblar-lo i, després d’algunes desavinences, en va comprar el feu el 1206, però aviat va perdre el domini de les terres i va conservar només el del llogaret. Abolida la cambreria, el lloc va passar a l’arquebisbe de Tarragona i va guanyar població, però sense terres. Les muralles es van construir durant la guerra dels Segadors, malgrat l’oposició reusenca i amb autorització del virrei francès Philippe de La Mothe-Houdancourt, i el 1663 es va intentar sense èxit recuperar les terres de l’antic terme: la jurisdicció municipal es limitava al clos dels murs. La independència no va arribar fins al 29 d’abril de 1854, per un pacte amb les autoritats de Reus, que li van cedir la major part del terme; aquell mateix any va rebre també part del d’Albiol.

Pel poble hi ha passat de tot. L’agost de 1710 es va declarar partidari de l’arxiduc d’Àustria i el juliol de 1719 s’hi va refugiar el guerriller austriacista Carrasclet, després del segon atac frustrat per ocupar Reus. A la Guerra del Francès hi va actuar un fill del poble, Joan Ciré, el rajoler de Castellvell, que va capitanejar una partida d’afrancesats i que Napoleó va nomenar capità. El 1827 el van ocupar els carlins, foragitats pel cap liberal Manso.

Al capdamunt d’un turó, voltada de xiprers, hi ha l’ermita de Santa Anna, construïda després del 1424 i restaurada el 1852. Al segle XVI va fer d’hospital d’empestats, la Guerra del Francès la va destruir parcialment i la primera carlinada la va convertir en fortí; el 1936 se’n van destruir els set retaules. El penya-segat que hi ha sota l’ermita és artificial: és el que va quedar de l’extracció de la pedra amb què es va construir el primer port de Salou. Al poble, l’església parroquial de Sant Vicenç, neoclàssica, és d’abans del 1599 i es va reconstruir el 1702, i Cal Tramuntà, una casa amb arcades antigues, ja consta el 1706.