L'Albiol

L’Albiol —del llatí alveolus, diminutiu d’alveus, ‘conca’— és un municipi de la comarca del Baix Camp: 20,34 km² a 823 metres d’altitud. Limita al nord-est amb Alcover, al nord amb Mont-ral, a l’oest amb Vilaplana, al sud-oest amb l’Aleixar i al sud amb la Selva del Camp.

És possible que una fortificació sarraïna en aquest lloc fos conquerida, després de la batalla del coll ara conegut com a Coll de la Batalla, per Guillem de Claramunt, al començament del segle XII, i arrasada.

El 1128 apareix un Guerau de l’Albiol, company de Robert d’Aguiló. El 25 de juny de 1158 el comte Ramon Berenguer IV va cedir el lloc, part de la batllia de Siurana, a Joan de Martorell, en franc alou, per repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va entrar a la canònica de Tarragona i va cedir els seus drets al bisbe de Tarragona Hug de Cervelló el 1164, que la va cedir a Guerau d’Avinyó; el 1167 n’era senyor Guerau Dalmau, potser el mateix Guerau d’Avinyó, i el castell ja estava bastit. L’arquebisbe va comprar els drets reials el 1187, el 1194 la senyoria era dels canonges i el 1198 la reina vídua na Sança en va reconèixer la possessió plena a l’església, passant definitivament al Camp. Entre el 1195 i el 1209 Dalmau de l’Albiol, hereu de Dalmau d’Avinyó, i la seva muller Berenguera van vendre els drets al paborde de Tarragona, Ramon de Sant Llorenç, amb diners deixats pel comú de la Selva, i el següent paborde, Ferrer Pallarès, va cedir els emprius, llenyes, aigües, menes i pedres del terme als selvatans el 1248.

El municipi només té vuit elements catalogats: el castell de l’Albiol, que és bé d’interès cultural, Villa Urrutia, del segle XX, protegida com a bé cultural d’interès local, dues masies, dues esglésies, un pou de neu i un safareig.