Alcover

Als peus de les Muntanyes de Prades, a la banda occidental de l’Alt Camp, Alcover ocupa 46 km² a 243 metres d’altitud i el travessa el riu Glorieta abans que aquest desguassi al Francolí. Des del campanar de l’Església Nova, dedicada a Nostra Senyora de l’Assumpció, s’abasta la plana del Camp de Tarragona i, al fons, la Mediterrània.

Del terme se n’han tret vestigis de construccions romanes, i de les torres de guaita que hi van aixecar els musulmans només queden runes. El 1127 Ramon Berenguer III i Oleguer de Barcelona van prendre la vila; la repoblació va arrencar amb la butlla que Anastasi IV va signar el 25 de març de 1154, i Alfons el Cast li va atorgar carta de poblament el 1166. Les muralles es van construir entre 1316 i 1360 i van caure el 1464, durant la guerra civil catalana entre la Generalitat i Joan II: el carrer de la Bretxa marca el punt on, el 21 d’agost d’aquell any, els canons van obrir el mur. El 1809 el terme va ser escenari de la batalla del Pont de Goi. L’estació de la línia de Tarragona a Lleida va obrir el 1863 i la central hidroelèctrica del Glorieta va portar l’electricitat al poble el 1903.

Alcover té 75 elements catalogats. Entre els declarats d’interès nacional hi ha les muralles i la vila medieval, el mas Mont-ravà fortificat amb torres de defensa, l’Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle XII, i el convent de Santa Anna. S’hi afegeixen el pont medieval sobre el Glorieta, la plaça porticada, la Casa de la Vila de façana renaixentista, les ermites barroques del Remei i de les Virtuts, la Casa Domingo que Cèsar Martinell va signar el 1919 i les barraques de pedra seca repartides pel terme.

D’Alcover van sortir l’escriptor Cosme Vidal i Rosich, que signava Josep Aladern (1869-1918), el seu germà Plàcid Vidal (1881-1938), la poetessa i sociòloga Maria Domènec de Cañellas (1876-1952) i el poeta Antoni Isern i Arnau (1883-1906).