La Selva del Camp

La Selva del Camp va ser la seu de la Comuna del Camp, i ho va ser per geografia: quan els pobles de la zona s’havien de reunir per plantar cara a algú, aquest era el lloc equidistant. Són 35,31 km² del Baix Camp a 246 metres d’altitud.

Durant el domini sarraí, amb la plana del Camp despoblada, la Selva era al pas cap a l’Albiol, i el carrer Major seria una pervivència d’aquell camí antic. La carta de població és del 13 de maig de 1164 i la va concedir l’arquebisbe Hug de Cervelló: cedia als pobladors la lliure possessió de cases, terres, prats i boscos, sense cens ni gravamen, però els mantenia subjectes a la justícia i la senyoria de l’església de Tarragona. El 1169 hi apareix com a senyor el paborde Ramon de Bages, i una butlla del 1194 li confirma la senyoria. Al segle XIII el clos murat es va traspassar i es va formar el raval de Vilanova; el 1215 ja es documenten molins de blat, i el 1218 els vilatans van deixar diners al paborde per comprar l’Albiol, on van obtenir drets i empriu.

Els conflictes van venir seguits. El 1280 els pobles del Camp es van reunir aquí per lluitar contra el veguer reial Bernat Bolla, i el castell reial de Tarragona va ser atacat i saquejat, igual que les cases i els béns del veguer; el rei va respondre amb dures represàlies contra la vila, i tot i això el 1285 es va tornar a enfrontar als seus oficials pel cobrament d’impostos. El 1305 un grup de pobles que protestaven contra l’arquebisbe Rodrigo de Tello —volia fer-los pagar dues cinquenes parts del cost de reconstruir les muralles de Tarragona— es va reunir a la Selva per presentar un recurs davant del rei, i les reunions s’hi van anar repetint fins que la vila va esdevenir seu habitual de la naixent Comuna del Camp. Una llegenda diu que els participants es trobaven sota les branques d’un roure immens.

El juliol de 1313 el cavaller selvatà Ramon de Vilanova i el senyor del Morell van estoquejar el batlle del paborde, cosa que va obrir una lluita entre el paborde i l’arquebisbe Joan d’Aragó que va estar a punt de portar Catalunya a una guerra civil; el 1336 el tribunal de la Rota es va pronunciar a favor del paborde i el conflicte es va tancar. El 1327 els veïns de la part alta i els de la baixa es van enfrontar per l’aigua de la séquia, fins que el paborde Guerau de Rocabertí els va imposar la concòrdia el 1337.

Dels 32 elements catalogats del terme, la muralla del segle XII i el castell de la Selva són béns d’interès cultural, i hi consten també el Pont Alt, del segle XIV, i la creu de terme Blanca, del XVII.