La Sénia

La Sénia és un municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià: 108,41 km² a 369 metres d’altitud, vora el riu de la Sénia. Al llarg del segle XX la Sénia ha estat reconeguda per la seva destacada indústria del moble.

El nom de la localitat prové de l’àrab «sāniya», bèstia o eina que serveix per pouar, del verb «sāna», que significaria «pouar»: la localitat comparteix el seu nom amb el riu Sénia, que travessa el municipi.

S’han trobat restes materials que demostren la presència de pobladors en temps prehistòrics, i la zona ha estat ocupada des de temps remots. Les coves dels Rossegadors i de la Tenalla contenen pintures rupestres de l’art llevantí, que són testimoni de la vida nòmada estacional de petits grups d’humans de l’Epipaleolític: aquelles pintures mostren la fauna de l’època, figures humanes caçadores, detalls de la vestimenta masculina i femenina, així com escenes d’activitats de caça i composicions de significat desconegut.

Les terres del riu Sénia van romandre sota la jurisdicció de l’Orde de Sant Joan des de 1178, sota la comanda del castell d’Ulldecona, i va ser aquell orde qui va atorgar la primera carta de població a Guillem de Moragues, natural de Tortosa. La Sénia, llavors anomenada Cenia, va ser reconeguda com a vila el 17 d’abril de 1232, i posteriorment, el 25 de gener de 1235, Guillem de Moragues va concedir una nova carta de població als habitants de la Sénia. Durant la guerra civil catalana, el 1462, la Sénia va participar activament contra Joan el Sense Fe i va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials.

Dels seixanta-vuit elements catalogats hi consten el Calvari, del segle XVIII, la capella de la Mare de Déu de Pallerols, del XX, la Casa Gomis, del XIX, vuit edificis, set cases, cinc fonts, dues barraques de vinya, dos arbres singulars, una casa forta, una biblioteca pública, una base aèria, un carrer i un cementiri.