Ulldecona

Ulldecona és al sud de Catalunya i fa part del límit meridional amb el País Valencià: 126,88 km², un dels termes més extensos del país, a 133 metres d’altitud.

Tota la història del poble gira al voltant d’un puig. Els antecedents més antics d’assentament al castell són d’època ibèrica, dels segles V a I aC; la romanització del territori a partir del segle II va comportar nous sistemes d’ocupació i va provocar l’abandonament del poblat ibèric del puig del Castell, i després d’un llarg període el puig va tornar a ser ocupat en època àrab, al segle IX, quan s’hi va construir damunt les restes de l’antic poblat.

La conquesta dels territoris més meridionals comença l’any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, que va donar la major part dels territoris conquerits als ordes militars que l’havien ajudat, els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d’Ulldecona va ser concedida l’any 1180 als hospitalers amb l’obligació d’edificar un nou castell cristià, i el castell cristià i el seu territori van formar part de la frontera catalana amb els sarraïns fins a les campanyes de València de Jaume I, des de l’any 1230. El 1222 Guillem Ramon de Montcada va concedir la primera Carta Pobla i va autoritzar l’edificació de nous habitatges entre les dues muralles, i el 1273 Frai Ramon Berenguer, mestre d’Amposta, va concedir la segona Carta Pobla donant llicència als habitants per anar a viure a la vall de la Foia: aquell és l’origen de la vila actual.

Dels 86 elements catalogats, el castell i la casa de la Comanda, del segle XV, són béns d’interès cultural, i els abrics d’Ermites, amb art rupestre, estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.