Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià situat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià: 47,07 km² a 72 metres d’altitud, vora el riu de la Sénia i la mar Mediterrània. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre que el nucli costaner de les Cases ha estat dedicat tradicionalment a la pesca i a la restauració.

El nom d’Alcanar —també anomenat el Canar o, localment, lo Canar— provindria del llatí canabae, que eren assentaments civils sorgits a recer d’establiments militars permanents o estacionals.

Segons els treballs d’excavació duts a terme al jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà i a la Moleta del Remei, es poden constatar indicis de nuclis poblacionals establerts dintre de l’actual terme municipal a partir del segle VII aC, coincidint en una arribada de grups culturalment relacionables amb els Camps d’Urnes del ferro, procedents possiblement dels territoris de més al sud i del sud-oest.

A la zona costanera del nord del riu Sénia, segons les diferents campanyes d’excavacions que s’han fet al jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà des de l’any 1997, hi havia una unitat politicoterritorial fonamentada almenys en quatre assentaments: dos al terme municipal d’Alcanar —Sant Jaume-Mas d’en Serrà i la Moleta del Remei— i dos al terme municipal d’Ulldecona —la Cogula i la Ferradura—, tots dins d’un radi màxim de 5 quilòmetres.

De l’època ibèrica destaca el poblat ibèric de la Moleta del Remei, que forma part de la Ruta dels Ibers, en un avançat estat de prospecció —iniciada al primer quart del segle XX— i que va estar habitat en tres fases diferenciades.

Dels quaranta-cinc elements catalogats, la Torre d’en Calbo, del segle XVI, la Torre del carrer Nou, del XIV, el poblat de la Moleta del Remei i la Torre d’en Morralla són béns d’interès cultural, i l’escut d’Alcanar està protegit com a bé cultural d’interès nacional.