La Galera

La Galera és una vila del Montsià de 27,47 km² a 112 metres d’altitud, al costat del barranc que li dona nom, i el seu terme fa frontera amb els de Godall, Santa Bàrbara, el Mas de Barberans, Masdenverge i Ulldecona.

La història del poble es va escriure en un plet. Segons Albert Curto i Homedes, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, la documentació indica que el 1303 ja hi devia haver, si més no, una agrupació de població incipient, i de fet la torre medieval de la Galera —avui església parroquial— és d’aquella època. Per la sentència d’un plet entre els pobladors de Godall i el seu senyor, Ramon de Centelles, se sap que els godallencs van protagonitzar un gran èxode cap a la plana, cap al barranc de la Galera, perquè les condicions hi eren més favorables.

El motiu era jurídic: en general es vivia millor a les poblacions de jurisdicció reial, com la Galera, que depenia de la vegueria de Tortosa i, per tant, del rei, que a les senyorials, com Godall, on el poder del senyor era més dur per als súbdits. La sentència del 1303, dictada pel jutge de la Cort, va aturar els veïns de Godall i els va obligar a mantenir el jurament de fidelitat al senyor de Centelles. Les primeres notícies documentals sobre la vila són del 1320, any en què el rei Jaume el Just va concedir la Carta Pobla al lloc conegut com a Pobla de la Galera.

Dels dinou elements catalogats, la torre de la Galera és bé d’interès cultural, i n’hi consten set cases, dos ponts, una teuleria i una sínia.