Santa Bàrbara

Santa Bàrbara —anomenada antigament les Planes de la Galera i després les Planes de Santa Bàrbara— és una vila del Montsià situada en terreny pla a la dreta de l’Ebre: 28,15 km² a 79 metres d’altitud. Les seves terres són conegudes com la Plana, i d’aquell nom ve el gentilici de planers.

El poble és jove i el va fer l’olivera. Tot i el testimoni de vestigis prehistòrics, la formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de la plana i a la construcció de grans masades al terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dècades del segle XVIII van fer famílies vingudes principalment d’aquella ciutat. Aquells primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera en camps d’oliveres, i el territori va començar a ser conegut com les Planes de Santa Bàrbara després de construir-hi una capella dedicada a la santa, cosa que va provocar un augment constant de població a finals del segle XVIII.

El 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori i després de molts anys de lluita per aconseguir-ho, el rei Ferran VII va sancionar el reial privilegi que permetia a Santa Bàrbara ser municipi independent de la Galera a tots els efectes.

El cultiu majoritari continuen essent les oliveres: al poble hi ha dues cooperatives que s’encarreguen d’elaborar i distribuir l’oli que produeixen, i la indústria més important és la fabricació de mobles. Dels divuit elements catalogats, set són masies, i el molí de Vallès, del segle XIX, figura a l’inventari.