Mas de Barberans

Mas de Barberans és al peu del massís dels Ports, en un terme de 78,8 km² a 348 metres d’altitud amb una densitat de només 6,8 habitants per quilòmetre quadrat. Del terme municipal, 3.589,80 hectàrees estan integrades al Parc Natural dels Ports, de les quals 22,46 pertanyen a la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports.

El poble és citat per primer cop en un document de Ramon Berenguer IV datat el 22 de gener de 1155, mitjançant el qual cedia aquelles terres al bisbe de Tortosa, i el 1235 va rebre carta de poblament a nom de Barberà de la Torre i Pere de Falset. El topònim actual no apareix documentat fins al segle XVII: fins llavors el lloc s’havia conegut com a Vila de Santa Maria. Durant la Primera Guerra Carlista el bàndol liberal, refugiat a l’església, va ser assetjat per les tropes de Ramon Cabrera, i com que no van acceptar la capitulació van ser atacats i afusellats.

L’ofici que ha marcat el poble és la pauma. Fins a l’any 1970 aproximadament, l’artesania del margalló va ser una font d’ingressos important: els homes anaven durant la primavera i l’estiu a collir les paumes sortides de l’any als margallons i després les deixaven assecar al sol, procurant que no es mullessin, fins que quedaven d’un color beix; llavors se’n separaven els brins un a un per començar a llatar.

Dels vuit elements catalogats, el jaciment del Cocó de la Gralla està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten la Casa Damianet, del segle XVIII, i l’església de Sant Marc.