Vilallonga del Camp

Vilallonga del Camp és una vila i municipi del Tarragonès de 9,04 km² a 124 metres d’altitud, vora el riu de Glorieta.

La primera cita documental del municipi és del 1174. Va estar en mans de la cort fins al 1391, data en què el rei Joan I d’Aragó va vendre la vila a l’Arquebisbat de Tarragona; més tard va estar en mans de la família Montoliu, i durant el segle XVII, de la família Dalmases. El 1710 el senyor de la vila, Pau Ignasi de Dalmases i Roc, va ser nomenat per l’arxiduc Carles marquès de Vilallonga. El 1838 es va disputar al poble una violenta batalla entre milicians i carlistes, comandats pel Llarg de Copons, durant la qual 133 homes van perdre la vida.

El 1868 va néixer al poble Josep Mestres i Miquel, que entre el 1913 i el 1915 va ser president de la Diputació de Tarragona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya entre el 1914 i el 1919.

L’església parroquial està dedicada a sant Martí: és del segle XVIII, d’estil neoclàssic, i la seva façana està inacabada; a la part superior de la porta hi ha un relleu que representa el sant compartint la seva capa amb un pobre, i a la cornisa pot veure’s un frontó triangular sostingut per quatre columnes amb capitells d’ordre corinti. Als afores del poble hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser, i es conserva una de les portes d’entrada de l’antiga muralla. Al municipi hi ha també el Museu-Arxiu Doctor Pere Virgili, dedicat a la figura del cirurgià Pere Virgili i Bellver, fill del poble.

Dels vint elements catalogats, el recinte emmurallat, del segle XVII, és bé d’interès cultural, i n’hi consten vuit cases, cinc masies i un aqüeducte.