Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi a l’oest del Vallès Oriental, al bell mig de la Vall del Tenes: 14,23 km² a 242 metres d’altitud.

Hi ha documentades restes antigues del període final del Neolític, però els materials prehistòrics més abundants no es comencen a trobar fins al període d’entre el 1700 i el 1200 aC: puntes de fletxa prop de can Puig de la Vall, destrals de pedra —les anomenades «pedres de llamp»— prop de can Just i de can Barnils, o tallers de sílex prop de can Gafa.

Una mica més tard, entre el 700 i el 400 aC, els ibers es van assentar a la comarca. A Santa Eulàlia s’han trobat restes d’un antic poblat iber al Pla de Masmitjans, prop de la Font d’Abril: es tractava d’un recinte sense fortificacions i de dimensions considerables. De forma disseminada, també han aparegut alguns jaciments ibers a altres punts del municipi, com can Vendrell, Sant Simplici, la Bastida o el Molí d’en Vendrell, i és possible que alguns d’aquells establiments aïllats situats a la plana i dedicats a l’agricultura s’haguessin reconvertit, amb el temps, en vil·les romanes.

De fet, Santa Eulàlia va ser un dels indrets més densament poblats de la vall del Tenes durant l’època romana, a causa de la fertilitat de la terra i de la proximitat a l’estació termal d’Aquae Calidae, l’actual Caldes de Montbui. Les vil·les eren cases rurals romanes i, per alguns autors, van ser els precedents de les masies del país; se n’han trobat restes a can Vendrell, can Brustenga, can Puig de la Vall, can Just, can Gafa, can Rof, can Sabater i can Tries.

El municipi té vint-i-un elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: divuit masies i tres esglésies.