Jafre

Jafre és un municipi de la comarca del Baix Empordà: 6,64 km² a 44 metres d’altitud, vora el Ter. Limita al nord amb el municipi de Garrigoles, a l’est amb Verges, al sud, mitjançant el riu Ter, amb Foixà, i a l’oest amb Colomers.

Eminentment agrícola, als voltants del curs del riu Ter hi ha conreus de regadiu, fruiters, blat de moro i hortalisses, que juntament amb els camps de secà de cereals són la base de la seva economia.

Des del punt de vista monumental hi destaquen l’església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII sobre un edifici anterior del X, i el Santuari de la Fontsanta, del XV, on hi ha unes aigües a les quals s’atribueixen poders curatius miraculosos. Hi ha masies com el Mas Raimundo.

Jafre és esmentat en documentacions de l’any 895 associades al castell, perdut i integrat a l’església parroquial, que va ser abandonat durant el segle XVII i anomenat el 1716 «edifici espatllat»; les seves restes van ser declarades bé d’interès cultural el 1949.

La família Jafre, de la petita noblesa catalana, va controlar l’alou de Jafre, que es va fer amb el control del territori fins al segle XVII. Jafre va formar part del Comtat d’Empúries, que passa a jurisdicció del monestir d’Amer al segle XIII, i el segle XV la família entra a favor de Ferran d’Antequera en la guerra civil catalana.

Dins i fora del nucli urbà hi ha cases i masies amb història; algunes de les de fora vila tenen l’origen en antigues vil·les romanes, com el mas Seguer. Un altre indret amb llegenda és el Pou de les Goges.

El municipi només té deu elements catalogats: el castell de Jafre, en ruïnes, del segle XIII, que és bé d’interès cultural, Can Ric, del XVII, la creu de Can Pou, del mateix segle, la creu del Padró, del XX, tres esglésies, una font, una masia i un molí hidràulic.