Verges

Verges és a la riba esquerra del Ter, en un terme de 9,7 km², i el seu nom ve del llatí Virigines, «verges»: segons l’etimòleg Joan Coromines es tracta d’un hagiònim referit a una parella de santes verges, i en documents del 1019 i del 1225 hi consta com Virginibus.

La vila i el castell van formar part del comtat d’Empúries fins que aquest va desaparèixer. La primera referència del castell és en un document del segle XI, i entre els albergs que al segle XII tenia el comte de Rosselló dins el comtat hi figura el castello Virginum. A finals del segle XIX es va enderrocar i s’hi va construir un edifici nou que avui acull la Casa de la Vila; del castell original només es conserva una paret, a la banda nord, just davant de l’absis de l’església.

El que ha quedat en peu és el recinte fortificat, format per llenços de muralla amb espitlleres i merlets alternats amb torres, de les quals se’n conserven sis, dels segles XII al XVI. El portal de la Mare de Déu, que pren el nom de la imatge d’una fornícula de la part superior, era la principal via d’accés a la vila medieval. La torre quadrada, dels segles XIII i XIV, també anomenada torre de les hores pel rellotge que hi havia hagut a dalt, fa quinze metres i té espitlleres allargades, adequades per a armes llancívoles; la torre rodona, dels segles XV i XVI, fa dotze metres, té la base lleugerament atalussada i conserva espitlleres circulars, apropiades ja per a armes de foc.

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa es llegeix per capes: l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau són romànics dels segles XII i XIII, la resta de la nau, les capelles laterals i la sagristia són neogòtiques dels segles XVII i XVIII, i el campanar és neoclàssic del XIX. A principis del segle XX l’arquitecte noucentista Rafael Masó va dirigir les obres de restauració de l’interior.

Entre els segles XVII i XVIII la població va créixer prou per haver de construir un eixample fora de les muralles, i d’aquella època són els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls i de Fora. Fins a principis del segle XX, en un punt del rec del Molí hi havia una mena de platgeta que permetia que el bestiar accedís a l’aigua.

Dels disset elements catalogats, el recinte fortificat del segle XIII, el castell i les masies de cal Rei i del Mas Massaller són béns d’interès cultural.