Colomers

Colomers és un terme petit —4,35 km²— regat per les aigües del Ter, i el nom diu què s’hi feia: està documentat al segle IX amb el mot llatí Columbarios, «el lloc on es crien coloms», i per això a l’escut del poble hi ha un colom.

Les restes més antigues del municipi van sortir entre 1960 i 1980, durant la restauració de l’església de Santa Maria: diversos dolium —els dipòsits de terrissa que els romans feien servir per a l’oli, el gra o el vi—, restes de cereals, argiles per fabricar terrissa i fragments de columna de marbre. També s’hi va trobar un mil·liari, un d’aquells pilars cilíndrics que marcaven els recorreguts de les vies romanes, que avui està exposat a la plaça del poble.

El primer document on apareix el nom és un diploma de l’any 844, en plena època carolíngia, pel qual el rei Carles el Calb confirma al cenobi de Sant Medir la cel·la monàstica de Colomers, procedent de l’abadia benedictina d’Amer: «necnon cellulas duas in pago impuritanense sitas, quarum una apellatur Columbariis, sita super fluvium Taceram», és a dir, les dues cel·les del comtat d’Empúries, una de les quals s’anomena Colomers, situada sobre el riu Ter. El 1210 l’abadia d’Amer va completar el seu domini sobre el lloc comprant-ne la jurisdicció al comte Hug IV d’Empúries.

Durant la guerra civil catalana del segle XV, un post-scriptum d’un llibre escrit pel comte del Pallars permet saber que la reina Joana Enríquez es va allotjar a Colomers tres dies, fins que els seus contraris la van localitzar i va fugir a Sant Jordi Desvalls; els trenta soldats que protegien el poble van morir. Per la proximitat amb França, també hi ha constància d’estades de soldats francesos al poble durant les guerres dels segles XVI i XVII i durant les napoleòniques.

El 1890 s’hi va establir una fàbrica tèxtil de punt al Raval, la part baixa del poble, i es va construir un campanar nou a l’església de Santa Maria. Al segle XX van arribar l’electricitat i el telèfon, el 1926 es va construir un cementiri nou abandonant l’antic emplaçament davant de l’església, i el poble va fundar societats com La Colometa, La Victoria Columbense i Paz i Alegria. Durant la Guerra Civil el poble va patir dos bombardejos.

De nou elements catalogats, el castell de Colomers, del segle XV, i les fortificacions de la vila són béns d’interès cultural, i n’hi consten també el nucli antic i una presa de gravetat sobre el Ter.