Vilopriu

Vilopriu és un municipi del Baix Empordà situat al nord-oest de la comarca, en el límit amb les del Gironès i l’Alt Empordà: 16,38 km² a 82 metres d’altitud. Inclou els pobles agregats de Gaüses i Pins, que s’hi van afegir el 1846, i el nucli de Valldevià.

La primera notícia escrita que es té de Vilopriu, amb la forma Villa Elpirici, apareix en un document del 959 en què es relaciona com una de les possessions del bisbe d’Elna, Riculf. Per un altre document de l’any 1216 se sap que el comte Hug IV d’Empúries va manar edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa, i d’aquella data n’és visible, entre altres restes, la torre de l’homenatge.

Ben aviat el castell va passar a mans dels Palol, que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells, com el de Palol d’Onyar i el de Palol de Revardit, que eren molt més importants, i per això gairebé mai no van habitar el de Vilopriu: hi tenien els masovers i també s’hi allotjava un cos de guàrdia. A principis del segle XVI es va cobrir el pati d’armes per construir-hi la sala major del castell, de la qual encara es poden veure, en el mur de migdia, dues finestres gòtiques geminades.

El municipi té diverses esglésies: Sant Bartomeu, a Pins; Sant Mateu de Valldevià; Santa Maria de Gaüses; Sant Roc, al mig del bosc de Gaüses, i la parroquial de Sant Pere, a Vilopriu.

Dels tretze elements catalogats, els castells de Valldevià i de Vilopriu, del segle XV, i l’Almoina de Gaüses, del XIV, són béns d’interès cultural.