La Tallada d'Empordà

La Tallada d’Empordà es va dir simplement la Tallada fins al 1984, i del nom se n’han proposat dos orígens: de l’àrab at-taliat, «la talaia», amb el sufix llatí -ata, o del mot català tallada, un clap de terra per conrear obtingut d’una tallada de bosc. Són 16,56 km² del Baix Empordà a vint metres d’altitud, i el terme aplega, a més del cap, els pobles de Canet de la Tallada, Marenyà i Tor.

El poble té l’origen en l’antic castell de la Tallada, dins el comtat d’Empúries i documentat des del segle XI. Les signatures d’un «Umberti Iozberti de Talada» el 1079 i d’un «Umbertus de Taiata» el 1111 fan pensar que el llinatge de la Tallada ja s’allotjava en aquest sector empordanès, i el 17 d’agost de 1128 el nom torna a aparèixer en el pacte que Ramon Berenguer III va imposar al comte d’Empúries Ponç II per obligar-lo a acceptar la prevalença de l’Església de Girona: se’n desprèn que aquell Umbert havia secundat el comte emporità.

Després hi ha un salt documental fins a l’octubre del 1271, quan el comte d’Empúries Hug V va vendre a la universitat de la parròquia d’Ullà, per tres-cents sous barcelonesos, totes les joves —una obligació feudal— que els parroquians li havien de satisfer per raó dels castells de Verges i la Tallada. El 8 de maig de 1309 el castell va ser un dels que Ponç V va atorgar com a fermança matrimonial al seu fill Malgaulí pel casament amb la princesa Elisabet de Sicília, filla il·legítima de Frederic II. Els comtes d’Empúries anaven curts de diners, i Malgaulí, en morir el seu pare, va vendre diversos béns, entre els quals el castell, que va adquirir Francesc Otger; el febrer de 1316, en adonar-se de la utilitat dels castells traspassats, va vendre en canvi el bovatge de molts llocs per recuperar-los, de manera que el de la Tallada tornaria a l’àmbit comtal.

La fortificació que ha arribat als nostres dies data de l’antagonisme entre el comte Joan I d’Empúries i el rei Pere el Cerimoniós. El comte va confiar el castell al capità aventurer Bita, amb un lliurament fet sota jurament a l’altar major de l’església de Verges: tant el capità com els seus oficials es comportarien amb lleialtat, cedirien les fortaleses si el comte les reclamava i «no farien desonestat a les dones de son comtat». El 16 de setembre de 1385 el castell es va rendir al rei, juntament amb Verges i Monells, i el mateix dia el Cerimoniós va incorporar el lloc a la Corona.

De cinc elements catalogats, el castell de la Tallada, del segle XIV, i l’església de Santa Maria, del XII, són béns d’interès cultural.