Orpí

Orpí és un municipi de la comarca de l’Anoia, amb capital a Can Bou: 15,23 km² a 375 metres d’altitud, vora la riera de Carme. Es troba al sector meridional de la comarca i de la conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que discorre en direcció oest-est pel centre del territori, entre les elevacions que ací forma la serralada Prelitoral, que a banda sud arriben a 736 metres d’altitud, a la serra d’Orpinell o de Feixes. Comprèn el poble d’Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia, cap administratiu, i els veïnats de Can Bou i Feixes.

Limita amb Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Carme, al nord i a l’est, la Llacuna, al sud, i Santa Maria de Miralles, a l’oest. Carreteres locals comuniquen els dos pobles amb la carretera comarcal d’Igualada a Sitges i amb la local d’Igualada a Valls.

Els fogatjaments del 1378 donen 24 focs, que van disminuir sensiblement als segles següents, fins a 11 i 13 focs. La població va continuar escassa al llarg del segle XVIII, però va tenir un augment notable al següent, amb un màxim de 472 persones el 1887; va iniciar la davallada amb la fil·loxera, es va mantenir als voltants de 300 al llarg del segle XX i el descens s’ha accentuat des dels anys cinquanta.

El poble d’Orpí es troba a 447 metres d’altitud, dalt d’un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme, format per l’església, la casa rectoral i un gran casal que correspon a l’antic castell i altres edificis, encinglerat sobre el torrent de Morei. El terme d’Orpí —Auripino— és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona.

Dels tretze elements catalogats hi consten Aigües Artés, del segle XIX, Can d’en Pont, del XX, la creu de Santa Càndida, del XV, quatre forns de calç, tres edificis, un edifici industrial, una masia i una església.