Gurb

Gurb és un municipi de la comarca d’Osona situat a la Plana de Vic fent frontera amb el Lluçanès, i també al centre-sud de la regió de l’Alt Ter: 51,57 km² a 516 metres d’altitud, vora el Ter i el Gurri. La primera menció escrita de Gurb es remunta a la darreria del segle IX, l’any 886.

Limita pel nord amb els termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Santa Cecília de Voltregà; per l’oest amb l’altiplà del Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau; pel sud i sud-est amb Vic, i per l’est amb Folgueroles, Tavèrnoles, les Masies de Roda i Roda de Ter.

La població del municipi habita principalment en masies disseminades, i està format per quatre parròquies: Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià Sassorba i Sant Esteve de Granollers de la Plana.

El centre de tot aquell terme era el castell de Gurb, a 841 metres, situat al cim del característic turó conegut pel Castell de Gurb o Creu de Gurb, que s’alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu, a 563 metres.

La capital municipal és el nucli urbà de l’Esperança, que descansa a l’ombra de la Creu, proper a la ciutat de Vic. En els últims anys el municipi s’ha convertit en una àrea d’expansió industrial de la capital comarcal, amb el naixement i expansió d’empreses de renom gurbetanes. A Gurb hi ha una escola i un institut, i del municipi era Francesc Mora Borrell, que va viure entre 1827 i 1905, arquebisbe de Monterey i Los Angeles.

Dels cinquanta-quatre elements catalogats, la Salada, del segle XVI, el Casal de Mont-ral i els castells de Gurb i de Vilagelans són béns d’interès cultural, i n’hi consten Can Queló i la Casa Nova de l’Argila, del XIX, la Casa Nova del Puig, del XVIII, dinou masies més, cinc esglésies, dos molins hidràulics, una casa consistorial i una colònia industrial.