Manlleu

Manlleu és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca d’Osona i al centre de la regió de l’Alt Ter: 17,17 km² a 461 metres d’altitud, vora el Ter.

El riu Ter ha definit els límits del paisatge del terme, així com el seu desenvolupament urbà, i és per això que popularment se l’anomena «la Capital del Ter».

La creació del Canal industrial de Manlleu entre els anys 1841 i 1848 va encetar el començament del procés d’industrialització a Osona. L’activitat industrial, que ocupa al voltant del 60% de la població activa, ha forjat la personalitat de la població durant més de cent cinquanta anys.

Les primeres evidències de poblament a l’àrea de Manlleu es remunten al Neolític mitjà i recent, entre el 4300 i el 2500 aC, per l’existència de restes arqueològiques d’aquell moment prop de l’ermita de Sant Jaume i al turó Puig Guardial. Els indicis que l’home va ocupar aquell territori es van localitzar prop de l’institut de Secundària i daten de l’època calcolítica, entre el 2000 i el 1800 aC: en aquell cas, les excavacions van posar al descobert un assentament a l’aire lliure dedicat a l’agricultura i la ramaderia.

Del 1200 al 650 aC, període del Bronze Final, hi ha materials arqueològics documentats a la zona del Fugurull, cosa que fa pensar en l’existència d’un assentament en aquell lloc; aquell poblament va representar el substrat cultural de les tribus iberes que van sorgir més tard, i a Osona i, per tant, també a Manlleu, s’hi va establir la tribu dels ausetans. Amb l’entrada dels romans, cap al segle II aC, aquella societat ibèrica ausetana va sofrir un procés de romanització.

El patrimoni catalogat és de 124 elements, entre els quals les muralles, del segle XIII, i el Mas Bellfort, que són béns d’interès cultural, i Ca l’Arqués, del XIX, Ca l’Oliveras i Ca la Reina de les Pageses, del XVIII.