Calldetenes

Calldetenes és un municipi petit del centre-sud d’Osona: 5,8 km² a 489 metres d’altitud.

El centre històric del municipi és l’antiga església de Sant Martí de Riudeperes, sotmesa des d’abans del 1050 a Sant Julià de Vilatorta com a sufragània. L’autonomia d’aquesta quadra va començar al segle XIII i es va formalitzar en independitzar-se de la jurisdicció, primer del castell de Sant Llorenç i més tard de la del castell de Sameda.

La jurisdicció sobre Calldetenes era del rei, exercida pel veguer d’Osona. El 1356 Pere el Cerimoniós va cedir el seu domini a Bernat III de Cabrera quan el va nomenar comte d’Osona, i en ser desfet el comtat el 1364 va tornar, prèvia compra de la seva jurisdicció, al domini reial el 1381; aleshores va formar les Quadres Unides d’Osona, regides per un sol batlle, unint-se amb les quadres de Sant Joan del Galí o de Riuprimer, de Golomers i de Torrellebreta. Totes aquelles quadres es trobaven sotmeses, per privilegi reial, a les tributacions de la ciutat de Vic: entre els anys 1414 i 1430 hi tributaven masos com Aregall, la Frontera, el Verdaguer, les Eres, el Pujol, Can Tona, la Vila Grossa o la Vila Xica.

A finals del segle XVI es comença a habitar el barri de Calldetenes, i hi degué haver algun hostal a prop del camí reial de Girona on molts vigatans anaven a comprar carn i pa per evitar els tributs que cobraven els burots.

Dels 54 elements catalogats, el Casal d’Alta-riba, del segle XVI, és bé d’interès cultural, i n’hi consten tretze masies, cinc llindes, dues esglésies i un comunidor.