Santa Cecília de Voltregà

Santa Cecília de Voltregà és un municipi d’Osona, dins del Voltreganès: 8,63 km² a 519 metres d’altitud. Aquest municipi va formar part, a l’origen, de la demarcació senyorial del castell de Voltregà.

El terme és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada al segle XI Santa Cecília de Moixons i cap al 1150 Santa Cecília de Galligans, noms d’antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme.

L’església de Santa Cecília de Voltregà va ser renovada i consagrada pels vots del 1095. Hi subsisteix bona part de l’edifici aixecat a la fi del segle XI, compost inicialment d’una nau amb tres absis i cúpula o cimbori, per bé que les reformes efectuades cap a la fi del segle XVII i en el curs del segle XVIII l’han modificat molt i mutilat en els absis i la nau, amb l’obertura de capelles, un arrebossat total i la típica transformació de l’època barroca.

Són molt pocs els trets característics del passat d’aquest petit terme, governat sempre pels batlles del terme del castell o la baronia de Voltregà, el qual, després d’uns temps inicials de freqüents canvis de senyor, es va convertir definitivament en una baronia de la mitra de Vic d’ençà del 1379: entre aquell any i el 1812 tots els batlles i administradors del terme van ser designats pels bisbes de Vic. El principi de la seva autonomia municipal data del 1782.

Dels divuit elements catalogats, la masia de Serramitja, del segle XIV, està protegida com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten nou masies més, tres molins hidràulics i dues esglésies.