Vic

Vic és la capital d’Osona i una de les capitals de comarca de la Catalunya interior: 30,58 km² a 484 metres d’altitud.

El nom original llatí de la població va ser Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s’han conservat, i la via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d’Iluro i d’Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC. A l’època visigòtica va ser anomenada Ausona.

Durant els segles VIII i IX Vic va formar part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques, i la ciutat va ser destruïda el 788, durant una incursió musulmana, i en la Revolta d’Aissó, entre el 825 i el 826. Ocupada pels àrabs vers el 715, va ser restaurada el 879 pel comte Guifré el Pilós, que va aixecar un castell a la part alta, on hi havia el temple romà i segurament la primitiva catedral; la nova catedral es va edificar a la part baixa i al seu entorn es va crear un raval important, conegut pel Vicus ausonae, que ha donat el nom actual a la ciutat.

El nom es va escriure durant segles amb la forma Vich, segons la grafia tradicional; d’ençà de la primeria dels anys vuitanta la forma oficial és Vic, en aplicació de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, però la grafia amb h final es manté en el cognom Vich.

Amb 302 elements catalogats, Vic té un dels patrimonis més densos del país: la catedral, el temple romà, la Casa de Malloles i el Castell d’en Planes són béns d’interès cultural, i el barri de les Adoberies està protegit com a bé cultural d’interès nacional.