Espinelves

Espinelves és un municipi d’Osona, dins la subcomarca de les Guilleries, situat al límit amb la comarca de la Selva però pertanyent a la província de Girona: 17,43 km² a 752 metres d’altitud.

L’any 1698, juntament amb Sant Sadurní d’Osormort i amb Sant Feliu de Planeses, Espinelves formava una batllia de la vegueria de Vic, que pertanyia al vescomtat de Cabrera. Amb la divisió provincial del primer terç del segle XIX la frontera provincial va separar Espinelves, a la província de Girona, de Sant Sadurní d’Osormort, que va quedar a la de Barcelona, i això va provocar que Sant Sadurní esdevingués municipi independent el 1834.

El 13 de gener de 1714 set-cents efectius borbònics es van allotjar a Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l’endemà al matí, sometents d’Espinelves i d’altres poblacions de l’entorn fessin una emboscada al destacament: l’atac es va produir a la rodalia d’Arbúcies i va provocar que uns cinc-cents soldats borbònics fossin capturats, mentre que la resta, malferits, van retrocedir fins a Hostalric; poques jornades després els presoners van ser restituïts a l’exèrcit de Felip V. Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714 un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Espinelves, i amb l’objectiu d’atemorir la població civil el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc: la vila va ser saquejada i incendiada.

Al desembre s’hi celebra la Fira de l’Avet. Dels cinquanta elements catalogats, cap no està declarat d’interès nacional: n’hi consten vint-i-dues masies, cinc arbres singulars, la capella de Masjoan, del segle XVIII, i un aqüeducte.