Sant Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva: 83,28 km² a 803 metres d’altitud, vora el Ter, la riera d’Osor i el pantà de Susqueda, i el terme inclou també Querós, Santa Margarida de Vallors i Mansolí.

Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries, en tractar-se de la principal població d’aquella comarca natural. És també anomenada «la Vila de les 100 fonts», ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d’un centenar de fonts, entre les quals es troba la Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d’interès nacional. La seva importància estratègica deriva també de ser cruïlla de camins històrics, entre ells el Camí Ral de Girona a Vic, ben important durant molts segles.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, un dels signants del Pacte dels Vigatans, que situaria Catalunya al bàndol austriacista, va ser Josep Moragues i Mas: fill de Sant Hilari Sacalm, va dirigir diverses batalles durant el conflicte i eventualment va esdevenir general. Per altra banda, el 1714, ja durant la Guerra dels catalans, el sometent de Sant Hilari Sacalm va anar a donar suport al Combat d’Arbúcies: juntament amb els sometents d’Arbúcies, Espinelves i Viladrau, van aconseguir derrotar una columna borbònica de 800 homes que anava a reforçar el general Feliciano Bracamonte a Vic.

L’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el nom del municipi es va canviar per Fonts de Sacalm, i amb l’ofensiva contra Catalunya el front es va arribar a situar al poble.

El patrimoni catalogat és de 101 elements, entre els quals el Castell de Saleta del Mas, del segle XII, el Castell de Villavecchia, del XIX, el casal-castell de la Rovira i el castell de Solterra, que són béns d’interès cultural.